PROJECTE ANIMAE

Thursday, May 22, 2008

Pendent d'actualitzar

Sabem que està pendent d'actualitzar... queden més de 3 mesos de viatge que no estan "penjats" al nostre blog. Ara que sembla que tindrem més calma (han estat uns mesos mogudest;-)) ho posarem tot al dia.

There are three months of our trip that are not uploaded yet in this blog... We are gonna update it soon...

Friday, August 17, 2007

Darrera estada a Bluefields...PALO DE MAYO!

Darrera estada a Bluefields-Palo de Mayo

La gran festivitat de música i ball afro-caribeny se celebra durant el mes de maig, i afortunadament som a Bluefields. Aquesta festa simbolitzava, antigament, un ritus per afavorir la fertilitat, i això no només feia referència als naixements, sinó a una bona estació de pluges i a un bon inici de collites.

Cada barri organitza la seva festa, activitats i concursos. A cada festa hi havia un arbre on petits i grans hi ballaven al voltant. El seu ball era intensament provocatiu i ple de joc entre la parella... i quin joc, enlloc de droga, sexo y rock’n roll, aquí hi havia Toña, sexo i música de Palo de Mayo...! What a locura ;)

Durant tot el mes hi ha diferents activitats culturals per totes les edats, i la festa final s’organitza al “parque”, on es fan desfilades i es tria el barri guanyador en el concurs final de ball.

Durant varis dies es podien sentir els assajos de les comparses (timbals i timbals) pels carrers, i hi havia ambient total de festa major (alegria alegria!) amb concertillos a la plaça.

Va ser una immillorable manera de tancar la nostra estada a Nicaragua. Buf... quina marxada més dolorosa. A última hora, llàgrimes, abraçades i petons, dubtes a l'hora d'agafar l'avió, sensació de irrealitat, malson de mal gust... Cors trencats.

Si, ha arribat l'hora de marxar, de donar per finalitzada la nostra estada a Nicaragua (al menys de moment), de volar cap a un altre país.
Hasta la próxima, Nicaragua

Retalls de San Pancho!

Poti poti de fotos de San Pancho fetes pels altres cooperants o tècnics de Raíces Solidarias.

Calaix de sastre

No és un adéu per sempre, tan sols per un instant...bye, bye San Pancho!!!

Durant l’última setmana vam fer un comiat amb cada classe: una lligueta esportiva, un vídeo resum de les activitats i galetes amb fresco donaven per finalitzada la nostra participació a l’escola.

Durant l’última “evaluación” dels mestres ens van convidar a una festa –sopar amb sorpreses incloses. Volien que passéssim l’última nit plegats i alguns nens i nenes de l’escola van actuar a la festa amb un ball que entre tots havíem preparat. I després de sopar... al Rincón, en donde Don Eduardo.

L’últim dia a l’escola la Núria es va esquinçar el turmell, i des d’aleshores tots els desplaçaments els havia de fer “en bestia” o “chineada” (a cavallito). Cap al Rincón doncs, a cavall s’ha dit... Purita Nica...

Vam aprofitar el Rincón fins que van tancar, parlant i ballant amb la gent del poble, això sí, celebrant-ho a lo grande... Declaracions, promeses de retrobament... eufòria momentània tenyida de tristesa i de nostàlgia. “Estoy agüevado y afligido, mae”.

Marxem l’endemà, molta son, últims petons i abraçades, mirades còmplices, malestar i pena... molta pena. No ens podíem ni ens volíem imaginar que aquell era l’últim cop que estaríem en aquell petit i preciós mini-món.

La baixada va ser dura... vam baixar acompanyades de 13 chanchos a la panga, tota una odissea ;-) Però realment, aquell dia, l’estat d’ànim no hi ajudava. Aquella no podia ser l’última baixada pel Kukra. De fet, estem convençudes de que hi haurà una propera vegada.
comiats escola

sopar amb els professors - festa sorpresa

Comiats

Quarta pujada a San Pancho

4ª Pujada a San Pancho


Fins ara no hem dit res del Base... Bé, altrament dit Baseball.

Al Kukra i a Bluefields és l'esport Nacional ;-) Vam gaudir de molts dels partits de la Lliga del Kukra (tant a San Pancho com a l'Asentamiento) durant els diumenges al matí.

Els equips jugaven dos partits seguits, un diumenge a casa i un diumenge a fora. Quan els tocava jugar fora, el desplaçament es feia uniformat i evidentment, a cavall. Ens encantava veure-ho, era una imatge característica, peculiar i mooooolt diver. Us imagineu el minibús del barça d'onze o més cavalls?

Vam tenir la sort de veure la final de la lliga a San Pancho, entre els Leones (de San Pancho) i l'equip de "El Asentamiento". L'Omar va guanyar la lliga... Visca Los Leones! A la nit, la victòria (celebrada per tothom, Asentamiento i Leones i amigüitos) es va celebrar al Rincón a base de Toñitas i Cañitas... "Galones y galones de alcohol". L'endemà, les classes a l'escola es van suspendre perquè el director, i alguns dels mestres (jugadors dels Leones) "andavan de goma".

Passejant per Bluefields

Passejant per Bluefields

Wednesday, August 15, 2007

23 d'Abril...SANT JORDI!!!!

St. Jordi

Si la Generalitat ho hagués vist... Per Sant Jordi vam fer d'embaixadores de la Cultura Catalana pel Kukra. Vam explicar a tot quisqui la nostra tradició i vam repartir algunes roses (i altres flors) a les persones amb qui havíem tingut més relació de la comunitat.

L'Eli, l'Isaac i el José Luís es van encarregar de que també nosaltres, rebessim també per sorpresa, la nostra flor vermella. A l'alcaldia el dia de Sant Jordi es va viure a tutti pleni ;)

Escuelita!

Edwin Baltodano, aquest es el nom de l'escola de San Pancho. Alla vam passar-hi la major part de la nostra estada a la Comunitat amb els alumnes de primer a sexto grado i els seus mestres respectius/es.

Es una escola amb molts pocs recursos i les condicions eren molt diferents a les que es podrien trobar fins i tot al barri mes marginal de Barcelona. Sense llum, enmig del fang, sense aigua ni labavos... i amb nens i nenes que han de pensar i respondre a moltes mes responsabilitats de les que se'ls demana a l'escola. La majoria treballen a la finca de la familia o ajuden amb les tasques de la casa i la seva assitencia a les classes depen de molts factors. Les edats cronologiques doncs, no corresponen gairebe mai al curs esperat... Pots trobar nens/es de 19 anys a sise i nens de 13 a segon. Donada la realitat vam haver d'adaptar molt el projecte Animae per adequar-lo a les necessitats que vam anar trobant.

La innovacio del projecte (musica i ball a les aules, jocs, activitats de relaxacio, contacte fisic... etc) va causar molta sorpresa i durant les primeres setmanes teniem mes expectadors fora de l'aula que no pas dins. Tot i que estem molt satisfetes de com es va poder desenvolupar el projecte, sobretot perque l'acollida dels professors i acceptacio de tothom va ser maxima, ens vam quedar amb les ganes de poder-lo portar a terme de manera mes extensa i aprofundir mes en la capacitacio dels mestres i amb el treball amb els/les nens/es.

L'escola, igual que tota la comunitat, te un funcionament gens previsible des del nostre punt de vista... Ens va costar el nostre temps entendre les dinamiques i prioritats del context i com aquestes afectaven directa o indirectament a l'escola.

Malauradament, quan ja estavem situades i enteniem la seva manera de fer va arribar el moment d acabar la nostra estada. Va ser increible pero curt... Hi tornarem? Creiem que encara ens queda molta feina per fer... ;)

De l'escola tenim imatges concretes que volem escriure:

- Seure a terra era un problema... I es que els nens i nenes venen uniformats i la roba es renta a ma...
- Al recreo (15 min) tots els nens i nenes portaven algun pesito per comprar una enchilada i/o un fresco al xiringo que hi havia al pati de l'escola. Aquest era el seu dinar, en molts dels casos.
- L'horari de l'escola podia canviar en questio de segons... Enviar els nens/es a casa avisant amb cinc minuts d antelacio no suposava cap problema... El motiu, una reunio, la goma (ressaca) del director, fiestas patronales... qualsevol cosa...
- Quan la gespa del pati estava alta... doncs res, a "chapear". Tots els de cuarto, quinto y sexto grado protaven el "machete" y dale duro! I per fer el pou, els de sise carregaven les peces (bloc) o maos per construir-lo.
- Quan arribava l'ajuda del govern, les mares cuinaven per oferir un plat calent al final de la jornada.
- Les diferencies de volcabulari van provocar-nos alguna confusio... ex. "parate" del verb "parar"... a Nicaragua vol dir "levantate!"

escuelita

Fiestas Patronales a San Pancho: MONTADERAS!!!

Tothom parlava de les "fiestas Patronales" i "Montaderas" com un gran aconteixement a la comunitat i rodalies, però nosaltres no ens podíem imaginar la dimensió que tot plegat prenia.

Amb molt poc temps van construir un rodeo, uns xiringos i uns xinamos on durant el dia muntaven "bueyes" (con cachos) i torosy durant la nit es muntaven la festa...i quina festa!!!

Imatge de DIA...
Grades mal organitzades de fusta, gentada a totes hores, arbres amb nens/es enfilats a totes les branques dels arbres dels voltant, paraigües que l'audiència portava per protegir-se del sol, cavalls i mules amb "jinetes" adequadament vestits i amb la Toña o la Cañita a la butxaca de la camisa, i nois muntant toros preparats per a l'ocasió...

Sortia un toro, tothom a l'aguait, el "jinete" aguantava el sotracs fins que queia o decidia que en tenia prou, i després els dels cavalls i mules "lazaban el toro" per tenir-lo controlat. Tot plegat al més pur estil cowboy i amb absolut domini i control de les bèsties. L'audiència responia amb efusió, i la música de fons acompanyava i creava un ambient realment apropiat: rancheras a tot volum ("y si muero lejos, del amor que quiero...) Els que muntaven el toro dedicaven les montes, i a vegades, estaven acompanyats de "sorteadores" que jugaven perquè el toro dongués el màxim a cada muntada.
Barrets de palla, de cuir, nens i nenes escorrent-se entre les grades recollint les llaunes...


A la NIT...
Tot prenia un altre color. Cavalls aparcats per tot arreu, petits i grans entrant i sortint dels xinamos (xiringos) i comentant les muntades del dia. Als xinamos, la música sonava a tota castanya i la bola de llums de colors no parava de girar. Tothom estava content, era festa major. Alcohol desmesurat, fritangues a dojo, i si volies pixar..Al lloro no tripitjis cap bolo dels que estaven estesos pel terra...Per montaderas tot s'hi val!!!

Vam gaudir d'aquestes fetes patronales com a "Puritas Nicas", i és que les "Montaderas són muchas Montaderas"

Montaderas

Tuesday, August 14, 2007

3a Pujada a San Pancho

3a pujada

Mona de Pasqua!

I com a bones catalanes, no podíem passar una Pasqua sense mona. Després de molt buscar, vam trobar els ingredients bàsics per fer-ne una... És una mona més original que no pas tradicional, però això sí, va ser feta amb molt de carinyo i amor, oi Eli i Pris??

I per celebrar la Pasqua, aquella nit tocava llagosta i camarones, així que vam posar la mona al “tuper” i cap a la Ola, un dels nostres restaurants preferits de Bluefields.

Mona

Laguna de Perlas

Laguna de Perlas


Laguna de Perlas (Pearl Lagoon) és un poble situat en una Bahia al nord de Bluefields. S’hi arriba amb panga, aquest cop super panga, i la zona és una destinació turística força popular pels Nicas.

Els habitants d’aquesta zona són bàsicament garífones i meskitos, i tot i que al poble hi conviuen força barrejats, les comunitats del voltant s’organitzen en funció del grup ètnic.

Ens havíem recomanat anar a Awas, i ens imaginàvem un poble o un paisatge bonic per visitar, però quina sorpresa... Allò era una zona privada, un descampat que 5 famílies deixaven a disposició de la gent per fer-hi picnics i passar el dia a la platja. Aquells dies, però, com que era Setmana Santa, tenien allà organitzat un festival o una tangana digne de veure! Hi havia xiringos i fritangas a doju... xavolitas amb música a tot trap, toñas i cañitas, i amaques i carpes per estirar-s’hi una estona o passar la goma.

Hi havia gent per tot arreu i de totes les edats, era un ambient festiu i familiar. Sin quererlo ni beberlo ens havíem posat al rovell de l’ou. Només calia trobar un lloc per dormir i deixar la bossa per apuntar-nos a la festa.

El dia següent vam tornar al centre del poble, vam agafar unes bicicletes i vam lligar una excursió amb panga per conèixer altres comunitats de la zona (Cascavila i Brownbank)

Un cop més, la Costa Atlàntica (ara amb Pearl Lagoon) ens ha demostrat que és una zona absolutament meravellosa. Palmeres, sol, aigua, cases de colors, caos amb encant, reggae, rancheras i románticas, barreja ètnica i ambient twuani.

AQUESTA ZONA ENGANXA NENS... SI HI VENIU, VACUNEU-VOS CONTRA L’ADDICIÓ!

Sunday, August 12, 2007

Arriba setmana santa...Cap a CORN ISLAND!!!!

BIG CORN ISLAND

Arriba la Setmana Santa i decidim passar-la a unes illes caribenyes... Quasi res ;-)

Arribem amb vaixell a la Big Corn Island i ens instal.lem en un hotel...
Les primeres imatges són: aigües cristalines, sol i caloreta, sorra blanca, cases de colorins i palmeres, ambient de platja, purito moreno, i nens i nenes amb uniforme sortint de l'escola. Això promet, comencem a intuïr el paradís.

No triguem en adonar-nos però, que tenim un problema: hem fet un error de càlcul amb la quantitat de plata... "estoy palmado, mae". En tota l'illa no hi ha cap caixer, no portem passaport per anar al banc, i comencem a inverstigar què cal per fer les gestions amb Western Union. Podeu dir-nos... Gilipollas. Sí, ho acceptem.

Després de grans esforços per camelar-nos la jefa del banc, aconseguim treure diners amb una fotocòpia del passaport per passar les vacancetes a les illes. Buf... ens ha anat de poc!

Per poder vorejar l'illa amb comoditat decidim llogar una moto, però malauradament no hi havia cascs en tota l'illa... així que canvi d'opinió: "carricoche pa las nenas". Heu pujat mai en un carro de golf? Doncs sí, nosaltres en vam llogar un. Tot i que al principi ens feia molt de pal (teníem ganes de moto), el carricoche va ser una triumfada! Conduïr aquell trasto pels camins de sorra camps a través, per la platja i carretera va ser "una risa"...

Big Corn Island: 10 points. "Un placer haberte conocido" ;)
BIG CORN ISLAND


LITTLE CORN ISLAND

Si a la terra existeix el paradís, nosaltres l'hem trobat i es diu Little Corn Island.

Hem sortit de la Big Corn Island amb una panga supersònica que ens ha portat a la Little Corn Island en 30 minuts. Més que una panga semblava una muntanya russa, a vegades, en plena onada, no sabíem si navegàvem o volàvem.

Arribada a l'Illa: 10'45h.
Temps estimat d'estada: 36 hores
a les 10'50h...canvi d'opinió...després d'un llarg debat de 2 segons, en el que evaluàvem els pros i contres, hem decidit prolongar una miqueta la la nostra estada. Ens quedem 5 dies....ueeeeeeeeeeee!!!

1r: busquem allotjament!
Trobem una cabaneta envoltada de "cocoteros", damunt de la sorra blanca i daant d'aigües caribenyes de color turquesa. El paradis es confirma, i té un nom: Little Corn Island.

Sortim a passejar i voregem l'illa gaudint dels banyets i vistes paradisíaques. Ens falten paraules per descriure la bellesa de la posta de sol...mmmmmmmm....bé, en trobem dues IM-PRESSIONANT. En aquest momnet som conscient que som unes afortunades, unes "engreidas" i unes mimades d'aquest món!Aquesta posta de sol ha estat un clímax pels nostres sentit, PURA VIDA!

Però com no podia ser tot flors i violes, afegim una mica de pebre en aquest primer dia a l'illa. Ens confiem mirant la posta de sol pensant que l'allotjament no ens quedava massa lluny, i que la llum de sol que quedava seria suficient...error de càlcul...estavem a la part nord de l'illa i ens quedava moooolt de camí (estm al sud-est).
Caminant per la platja ens assalten uns gossos i ens fem caqueta a de la bona...El soroll dels gossos fa que sorti un home de darrera els cocoteros i afortunadament ens informe de la nostra desorientació. Per sort ens acompanya al "pueblo", part central de l'illa, però a l'altra banda del nostre allotjament. Pel camí, coneixem un noi al que li demananem que ens acompanyi a canvi d'una Toñita.

En aquesta illa no hi ha cotxes, ni carretera, i només hi ha llum a determinats llocs quan engegen el generador. Per moure't d'un lloc a l'altre cal atravessar boscos de cocoteros, palos de mango i altres fruites. "Bajo la luz de la luna" i per camins estrets...sembla mentida que un paisatge tant calmat i idílic es pugui transformar en hostil i tant confús quan no hi veus.

Finalment arribem a l'allotjament (Grace's) i ho celebrem amb Toñas i més Toñas, sota la mirada d'un cranc i asseboreant un peix acabat de pescar. Després d'un altre llarg debat de 5 segons hem decidit que demà toca llagosta!

Ara, després de sopar escribim aquestes ratlles estirades a les amaques que hi ha a 5 metres de l'aigua. És o no és un dia rodó?

LITTLE CORN ISLAND

De la Big a Bluefields

Kukra cap a munt i cap a San Pancho de nou

+ panga


+ San Pancho


Asentamiento


Tornem cap a Bluefields-Setmana Santa

Aniversari Núria a Bluefields...

aniversari Núria


Pre-celebrats al Perú (Cusco) amb les mames, arriba el dia de la veritat! 29 tacos ;)
Ho celebrem fent un sopar al Tia Irene a Bluefields (nyami! quin sopar!). Vam baixar de San Pancho per preparar el material educatiu per l'escola després dels acords presos a les reunions amb els mestres.

Pujada a San Pancho

A San Pancho-La Aurora és on Desos, l'ONG de Barcelona, hi té el conveni de col·laboració i la contrapart, Raices, i és doncs, on hi ha l'escola on desenvoluparem el projecte AniMaE.

És una comunitat creada després de la guerra civil, on hi van distribuir moltes de les famílies que van estar-se en els camps de refugiats a Costa Rica. En aquesta zona hi va haver molt de moviment de "guerrilles sandinistes" i molta de la gent que hi vivia va haver de marxar.

S'hi arriba pujant en "Panga" (barca) pel riu Kukra River i, en el millor dels casos (amb panga ràpida), després d'una "soleiada" o "remullada" de 6 hores.

A San Pancho i a les comunitats veïnes no hi arriba cap cotxe, ni carreteres, el seu mitjà de transport és la bèstia (cavalls i mules), i els camins són de "purito lodo". Al mig de la selva la vegetació és frundosa...els "palos de coco", de "guayabo", de "caimito", de "pan de agua"...fan que la quantitat de verds sigui inacabable.

Cases de fusta, pous per "jalar" aigua, "candelas y fósforos", "focos" per la llum... En el millor dels casos algunes cases tenen llum de 6pm a 9pm, gràcies a la planta de l'Alcaldia, que no sempre funciona i no sempre té gasolina, és per això que habitualment cal anar amb el "foco" per desplaçar-se pel poble de nit.

Les condicions de vida de San Pancho són molt semblants a les que hi podien haver a qualsevol poblet de Catalunya de principi del segle passat... Aquestes condicions modifiquen radicalment el ritme del dia a dia, tot requereix el seu temps i es necessita l'esforç físic per fer quasi totes les tasques (cal rentar roba a mà, cremar les escombraries, agafar aigua del pou, omplir galledes per la dutxa o per rentar plats, desinfectar i mantenir la letrina...)

Tot i que tot era més lent, sempre teníem la sensació de tenir temps de fer-ho tot i temps per nosaltres - fins i tot una estona a l'amaca ;)- Contradictori, no? Un dels objectius principals de la nova tecnologia suposem que és facilitar-nos la vida i fer que tot sigui més ràpid... Però malgrat aquesta rapidesa, quan hi ha tecnologia al voltant... sempre tens pressa!

Un altre aspecte a destacar de la vida "Sanpanchina" és que... "todo es posible y todo es variable... a sabeeer!" Mil coses poden afectar el curs i desenvolupament del dia a dia. Els plans poden canviar perquè... Pot ser que plogui i tot sigui purito lodo, pot ser que algú estigui missing perque "anda de goma" (ressaca que, per falsa creença, intenten passar bebent), pot ser que "no hay luz" perquè la planta "se ha quedao sin gasolina", pot ser que la panga canvia d'horari de cop i volta...

Totes aquestes coses, la gent i les seves costums, la bellesa del paisatge, el contacte amb la natura, els cicles que se'n generen, la relació de dependència que s'hi estableix en aquelles condicions,... Totes aquestes diferències i canvis culturals fan que San Pancho sigui un lloc entranyable, absolutament únic, encantador i amb identitat pròpia. "Verlo pá creerlo, mae".

Cap a San Pancho1


San Pancho first time

Sunday, July 15, 2007

Arribem a Nicaragua...

adéu lima


I gairebé per sorpresa...arribem a Nicaragua. Managua de nit i Bluefields de dia. Bluefields està a la Costa Atlàntica i per arribar-hi agafem una avioneta de 12 places de "La Costeña". Sobrevolem el país en una hora i per sort, en aquest aeroport si que hi ha algú que ens espera, en Carles, el primer cooperant que coneixem.

Arribem en un bon dia, concurs de pesca i trobada universitària de grups de dansa i música folckòrica. Per rematar-ho, la Laia se'n va al "4 BROTHERS" (garito de "Black Power!)

Durant els primers dies coneixem els altres cooperants, la gent de l'organització i comencem a fer les primeres gestions del projecte AniMaE.

Això és un altre món, no només comparativament amb Barcelona, sinó també amb tot el què hem vist fins ara... I pel que sembla aquesta zona no té res a veure amb la resta del país: aquí conviuen la comunitat afro-caribenya (ramas, miskitos, garífones d'entre d'altres) amb la comunitat índia ("mestizos"). Aquestes diferents comunitats, malgrat viure a la mateixa zona, mantenen vides i cultures molt separades... Hi ha barris de negres, hi ha barris d'indis, i les seves costums musicals, i tradicions en general són absolutament diferents. Aquesta diversitat li dóna una riquesa i un encant únic.

Bluefields, capital del Carib, clima tropical, calentito calentito, barreja de colors, de llengües i de cultures, estètica NBA i ciutat del Reggae i del Reggaeton. Un lloc caòticament encantador! Cases de coloraines, portes obertes, queques de Yuca i quequisque, tajadita, gallopinto i Toña, la mejor cerveza del mundo...como mi Toña, ninguna!

¡Ai Toñita, como me gustas heladita!

arribada a Bluefields


El Bluff


comiat carles

Tuesday, July 03, 2007

El Sud del Valle Sagrado...

Això va ser abans d'anar a Lima...ens havíem oblidat fer aquesta entrada al blog i els nostres coneixements informàtics no ens permeten posar-la cronològicament ordenada... ;-)!!!

Andahuaylillas



Tipon


Piquickllacta